a Salvatore Tiberia
Amic d' cor'
Tiengu n'amic
de nom' Salvatore
ma, pe tutt' s' chiama Totore.
E' n' ome doce, sincer' i garbat',
sicurament' tant' educat'.
E' chigl' che più
ci rappresenta pe' nui
amici della montagna.
Quand' cacdun' s' trova in difficoltà
iss' è alloc' sempre pront' ad aiutà.
Gl' incuraggia, gl' spona, gl' aspetta
fine a quand' nen gl' ved' arrivà alla vetta.
S' imbiccia, s' mbegna, s' nteressa
pè nen' c' fa mancà mai,
la dumenica sta festa.
Comm' m' auand, i sò cuntient
d' avè conosciut' st'ome coì galant'!
Amic' mie,
nen sai che gioia me dai,
te dic' grazie, pè tutt' chell' che fai.
Riman' sempre a cusì,
nen' t' imborghesì.
C' agl' munn' avem' tant bisogn'
de gent' comm' a tì.
Gerardo Grande